Recuperem la memòria dels avantpassats perquè quedi per les generacions futures
Està a les teves mans que les històries familiars no s’oblidin
webs familiars
llibres familiars
documentals
Que la història de la nostra família no mori mai...
Fa un temps em vaig començar a interessar per les meves arrels familiars.
Qui van ser els meus avantpassats, a què es dedicaven, què els hi va passar durant la guerra civil?
La meva mare té 70 anys, el meu pare va morir el 2014, però la seva germana, la meva tieta Anna Maria amb 77 anys seria la meva font d’històries familiars.
M’havia decidit a explicar qui van ser els meus avantpassats escrivint les seves històries en una web i en llibres familiars perquè les futures generacions de la meva familia coneguessin els orígens familiars.
Històries familiars...
Gràcies a aquestes entrevistes amb la meva mare, Maria Martínez Calderón, vaig saber que el meu besavi Diego Martínez va marxar a fer les Amèriques el 1917 des del seu poble natal de Cuevas de Almanzora.
Sembla però que no li va anar gaire be l’aventura i va demanar a la seva mare que li costegés el viatge de tornada.
En arribar a casa es va trobar que la seva mare havia acollit els seus nebots que havien quedat orfes per la grip española, una jove de 16 anys, Isabel Rojas, i el seu germà de 12.
Ella però no podia mantenir tants fills i va decidir casar el seu fill Diego amb la seva neboda orfe perquè marxessin de casa i fessin la seva.
Per les entrevistes amb les cosines i cosins de la meva mare he conegut la història dels Calderón, i com va ser que la família de la meva àvia va venir des de Cartagena (Múrcia) fins a Barcelona.
I aquesta història es tan interessant que mereixia estar relatada en una novel·la que ara estem escribint.
Doncs sembla ser que el meu rebesavi va comprar unes mines i es va obsessionar buscant una veta de plom que mai va trobar i va arruinar-se.
El seu fill, el meu besavi José Calderón, va decidir aleshores emigrar amb la dona i 4 fills cap a Barcelona i el seu pare va anar a l’estació per despedir-se.
A la Josefina Calderón, la néta gran del meu rebesavi, i germana de la meva àvia, mai se li va esborrar la imatge del seu avi donant-se cops de cap a la paret de l’estació mentre veia marxar el seu fill i els néts amb la incertesa de que potser mai més els tornaria a veure.
Per les entrevistes amb la meva tieta paterna, Anna Maria Posa Melis, vaig conèixer que el meu besavi Andreu era de Banyoles on tenia una fàbrica de pell i que va patentar una fórmula per curtir la pell de porc.
Abans de la guerra civil, durant la república, hi va haver una sèrie de revoltes obreres i va haver de deixar la fàbrica i marxar a Barcelona amb la seva dona i els fills (entre ells la meva àvia Isabel) i així es van instal·lar a un pis d’Horta-Guinardó.
Durant la guerra i la postguerra el besavi Andreu es va dedicar a fer sabó i anar a les masies de les afores de Barcelona per canviar-lo per menjar.
Reaccions dels meus familiars
La meva tieta Anna Maria Posa Melis
Qui sóc jo
Soc la Núria Posa Martínez i em dedico a fer pàgines web.
El 2024 vaig trobar el temps per portar a terme aquest projecte personal que feia tan que volia veure realitzat.
I que ara ofereixo per a totes aquelles persones que també vulguin recordar la seva família i transmetre les seves històries a futures generacions perquè no caiguin en l’oblit.
Si també vols tenir una web o una novel·la familiar com les que he fet jo per la meva família segueix aquest enllaç: